El paper de l’Educació Física i l’esport com a prescriptors d’hàbits saludables

Actualment és ben conegut que la inactivitat física és perjudicial per a la salut de la persona. D'acord amb l'OMS (2011) la falta d'activitat física representa el 6% de la mortalitat a tot el món.

A més del sedentarisme existeixen altres hàbits insans com poden ser l'alimentació desequilibrada, el descans insuficient i el consum de drogues tant de caràcter il·legal com legal.

Arran de tot el que hem comentat anteriorment, l'Educació física i l'esport juguen un rol determinant per a la cura de la salut. L'educació física té molt potencial per donar les eines que ajuden a formar hàbits de vida saludable a l'alumnat, ja que és l'única assignatura on l'alumnat té l'oportunitat de participar en activitats físiques independentment de les seves habilitats motrius i a partir d'aquí beneficiar-se a través dels seus objectius específics sobre la cura de la salut.

Realitzant una aproximació al seu concepte, es pot dir, que l'educació física busca el desenvolupament i la formació dels éssers humans que experimenten la seva corporeïtat amb forma existencial, tant com accés al món físic com a la seva comunicació social (Garrido, L., 2014). Aquesta suposa una intervenció pedagògica que busca formar totes les àrees de la persona sense perdre que ell és el referent i que actua com un tot unitari. La seva importància radica en què pot ajudar a modificar la seva conducta motriu i de l'individu, així com la seva personalitat i d'aquesta manera ajuda a crear millors hàbits de vida i complementar el procés de la realització dels educands.

Uns dels problemes que trobem és que aquesta sigui confosa moltes vegades amb els conceptes ''gimnàstica'' o ''esport'' en l'àmbit escolar. Restringint així el seu potencial educatiu quasi exclusivament a l'àmbit pràctic- motriu. Per aquest motiu molts alumnes no arriben a entendre als objectius de l'assignatura quedant-se en el fet de l'acció corporal.

Es produeix aleshores una paradoxa que, tot i ser una assignatura valorada amb potencial formador d'hàbits de salut els resultats obtinguts demostren que no s'ha arribat a un bon nivell de formació en aquest aspecte. La problemàtica es trobaria entre les intencions educacionals (currículum) i els objectius d'aprenentatge esperats (hàbits): La metodologia i la didàctica de l'educació física.

És necessari aleshores seguir millorant els processos didàctics de l'EF en un àmbit tan important com és la cura de la salut, de manera que la població sigui capaç d'aconseguir l'autonomia necessària que l'ajudi a tenir una vida més sana.

Referències bibliogràfiques:

Granada, I. (2014). Educación física y salud: un análisis de sus relaciones y dimensión social. Mayo 07, 2017, de Facultad de ciencias de la educación: UAM. Recuperat de: file:///F:/CAFE%20Blanquerna/3R%20CAFE/2N%20SEMESTRE/Ddidàctica%20E.F/articles%20trebal%20didàctica/Isabel_Granada_Ferrero.pdf.

Garrido, L. (2014). La práctica de AF y hábitos de salud de los futuros maestros en educación primaria de la UB. Un estudio sobre la incidencia de la EF vivida en la ESO en su futura acción docente. Mayo 07, 2017, de Universitat de Barcelona. Recuperat de: file:///C:/Users/Usuario/Desktop/ALGM_TESIS%20(3).pdf

Podcast